FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de normativitzar; l'efecte. normativització lingüística Procés d'elaboració i fixació de normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques per a una llengua o varietat lingüística. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'aparegut, introduït o originat de poc. La novetat d'un mètode, d'una teoria. Cosa nova, apareguda, introduïda o originada de poc, especialment una obra literària, un gènere, una mercaderia. Aquest llibre és una novetat. Les darreres novetats. Botiga de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ratlleta que es posa sobre una lletra com a signe diacrític o d'abreviació, especialment el que s'usa en espanyol en la ñ o en el portuguès en alguns diftongs nasals. Nota desfavorable. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llicència poètica que consisteix a pronunciar en dues síl·labes les vocals d'un diftong. Signe gràfic consistent en dos punts col·locats sobre una vocal, (¨), que s'usa d'acord amb les normes ortogràfiques de cada llengua. Procediment quirúrgic usat per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Extrem superior d'alguna cosa. L'àpex d'una fulla. Punt de l'esfera celeste cap a on es dirigeix, en el seu moviment al voltant del centre de la Galàxia, el Sol. Diacrític posat sobre una lletra, com per exemple l'utilitzat en les inscripcions llatines per a indicar una vocal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
persecutòria Obsessió d'ésser tingut per objecte de mala voluntat. Idea fixa, obsessionant. Agafar una mania. Guarir-se d'una mania. Afecció desordenada i abassegadora per una cosa. Tenir la mania dels cavalls, de la moda, de les novetats. Aversió injustificada. Tenir, agafar, una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esquerda, solució de continuïtat, produïda per contusió en un cos dur. Ferida al cap amb vessament de sang, a causa d'un cop. Fer-se un trenc al front. Tret diacrític de la ce trencada. a trenc d'alba Al moment de començar a clarejar el dia, a punta de dia. a [...]
